dilluns, 21 d’abril del 2008

La Fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!


Joan Maragall




dijous, 17 d’abril del 2008

La pantalla del ordinador,

Les lletres,

Quin mareig.

Un estol d’ocells

Creua el cel

Mai es toquen

El pare em crida,

La mare em renya,

Mon germà es riu.

Un poble desconegut

La gent que passa

No em coneix

El cel blau

Les flors neixen

Arriba el bon temps

El fred ja se’n va

I deixa darrere seu

Molta neu

A la fruiteria

Hi ha moles colors

Com al camp aquests dies

La nit

De color negre

Com el buit

Els amics

Els tens allà per qualsevol cosa

Estàs allà per qualsevol cosa

Els càstigs molesten

Però has fet una cosa malament

Tel mereixes suposadament


Camí de sol.
Per les rutes amigues,
unes formigues.

Mai que hi pensi
si me'n fa de por,
el silenci
Hores de cendra...
Les hores dels amics
no es fan pas velles.
Busco camins
en l'atzar i en els somnis
faig laberints.
Al aire, nu
amb llum de lluna
i una mica de tu.

El meu mar ple
de goig, de fantasia,
de tu també.
Tot aquest vel
cosit amb els records,
és el meu cel.

Xiprers gegants
alcen sortidors verds
Dins llums d'hivern.

Plana de fangs,
quan arribi l'abril,
mar de maragdes.
Rera les llums
de l'atmetller en cacada,
la tarda cau.

Estimo el negre,
aquest amb què ara et dic:
"amo la nit".

La immensa dona
que retorna les vides
amara els camps.
Blanques estrelles
es tornen blau monòton
al cant del gall

Pomers florits
en capitell i pati,
mil primaveres.
S'ha fos la llum,
i la nit m'ha posat
barba estrellada.
Llac fosc la nit,
com cascada sens cant
caigués la llum.